La distribució de longitud d'ona de l'energia solar es pot simular amb una radiació corporal negra, la temperatura del cos negre és de 5800K. La longitud d'ona de l'energia solar es distribueix en les bandes ultraviolada, visible i infraroja. Aquestes bandes es veuen afectades per l'atenuació atmosfèrica en diferents graus. La major part de la radiació visible pot arribar a terra, però l'ozó a l'atmosfera superior absorbeix la major part de la radiació solar.
A mesura que la capa d'ozó es torna més prima, especialment a les regions antàrtiques i àrtiques, cada vegada més radiació solar arriba a terra. Part de la radiació infraroja incident és absorbida per diòxid de carboni, vapor d'aigua i altres gasos, mentre que la radiació infraroja de longitud d'ona més llarga de la superfície de la Terra a la nit passa principalment a l'espai exterior.
L'acumulació d'aquests gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera superior pot augmentar la capacitat d'absorció de l'atmosfera, el que resulta en l'escalfament global i el clima ennuvolat. Encara que la reducció de l'ozó té poc efecte sobre els col·leccionistes solars, l'efecte hivernacle pot augmentar la radiació dispersa i pot afectar seriosament el paper dels col·leccionistes solars.
