La intensitat de la radiació solar és una quantitat física que indica la força de la radiació solar, i s'anomena intensitat de radiació solar. La unitat és W/m2, és a dir, el flux de radiació emès per la font de radiació del punt en una direcció determinada dins de l'angle sòlid de la unitat. Com més gran sigui l'angle d'altitud solar, més gran serà la intensitat de la radiació solar. Perquè el mateix feix de llum té la zona d'irradiació més petita quan es dirigeix, i s'obté més radiació solar per àrea d'unitat. Per contra, quan es tracta d'incidents obliquament, l'àrea d'irradiació és més gran i la radiació solar per àrea d'unitat és menor. L'angle d'altitud del sol varia amb el temps i el lloc. Durant el dia, l'angle d'altitud solar és migdia més gran que el matí i la nit; l'estiu és més gran que l'hivern; latituds baixes són més grans que les latituds altes.
La distància entre el sol i la terra significa que quan la terra gira al voltant del sol, la distància entre el sol i la terra segueix canviant a causa de l'òrbita el·líptica. La intensitat de la radiació solar obtinguda a la terra és inversament proporcional al quadrat de la distància entre el sol i la terra. Quan la terra es troba al periheli, la radiació solar és més gran que el periheli. Segons la investigació, quan la terra passa el periheli a principis de gener, la radiació solar obtinguda per àrea d'unitat de la superfície terrestre és un 7% més que quan va passar l'apocalipsi a principis de juliol. La intensitat de la radiació solar és proporcional a la durada de la llum solar. La durada del temps de sol varia segons la latitud i l'estació.
